Historia

El Corpus Vitrearum Medii Aevi (CVMA) és un programa de l’Institut d’Estudis Catalans que forma part del conjunt de programes sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional (UAI), federació d’acadèmies i institucions científiques amb voluntat de cooperació internacional, amb seu a Brussel·les, a la qual pertany l’IEC des de l’any 1922.

L’objectiu genèric d’aquest programa és l’estudi científic i documentat (amb publicació final) de totes les vidrieres medievals, fins al segle XVI, d’edificis religiosos i civils.

El projecte va ser iniciat a Amsterdam l’any 1952 pel Comitè Internacional d’Història de l’Art, i fou acceptat l’any 1954 per la UAI. L’IEC, vinculat a ambdós alts organismes, va assumir la tasca de preparar i publicar directament els volums del Corpus pel que fa a Catalunya, i l’any 1957 es va constituir un comitè a Barcelona que va presentar a la reunió del 1958 de la UAI un primer programa corresponent als volums dedicats a Catalunya.
No obstant això, les dificultats per les quals va passar l’IEC durant la dictadura franquista van impedir-ne la publicació, fins que l’any 1979 es constituí un equip tècnic permanent amb especialistes i es van reprendre els treballs d’arxiu i d’equip sobre els monuments, fet que va permetre publicar quatre volums entre el 1985 i el 1997, i el cinquè i darrer de la sèrie catalana el 2015.

Pel que fa als vitralls de Catalunya, l’IEC ha compilat més de tres mil imatges, conservades al seu arxiu històric, i ha publicat sis volums dins la sèrie d’Espanya (VI a X).